En l’Encarnació del Verb i el naixement de Jesús, que constitueixen l’essència del misteri de Nadal que vàrem acabar de commemorar diumenge passat, tenim una participació de Déu en la nostra carn i en la nostra vida. Podríem dir que tenim la irrupció de Déu en el nostre món: Déu esdevé veritable home per obra de l’Esperit Sant, rebent la carn que li presta Maria, la Mare verge.
Joan Baptista, responent a les preguntes dels seus contemporanis, havia dit clarament que ell no era el Messies i que només venia a obrir un camí al Senyor. S’explica doncs que, quan l’endemà Joan veié que Jesús venia cap a ell, exclamés: “Mireu l’anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món”.
Aquesta expressió de l’Anyell de Déu, a nosaltres, ens és difícil traduir-la amb tot el seu sentit perquè necessàriament perd part de la gran riquesa que tenia per al poble d’Israel. L’anyell és un animal dòcil que aquell poble tenia com a símbol de la innocència, i que sacrificaven creient que en el sacrifici d’aquell animal pur s’alliberava el poble de tots els seus pecats.
Per tant, la proclamació que fa Joan Baptista evoca, per una banda, la mort expiatòria de Jesús, barrejant dues imatges tradicionals: la del Servent sofrent de qui ens parla el profeta Isaïes (Is 52,13-53,12) que assumeix els pecats de la multitud i que, innocent, s’ofereix com un anyell; i per altra banda, evoca l’anyell pasqual, símbol de la redempció d’Israel.
A la primera lectura d’avui, el fragment del profeta Isaïes que hem llegit, acabava dient: “T’he fet llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. Són les mateixes paraules que l’evangelista Lluc posa en boca de l’ancià Simeó quan l’infant Jesús és presentat al Temple.
Jesús, el Messies, és doncs, llum de tots els pobles, i tots els cristians, els seguidors de Jesús, tenim també la missió de il·luminar, de ser llum. Ens ho diu el mateix Jesús: “Vosaltres sou la llum del món”. Però, ¿Com podem ser llum del món?
Doncs, serem llum del món amb les nostres bones obres. Jesús ho va dir ben clar en el Sermó de la Muntanya (Mt 5,16) “Que així brilli la vostra llum davant la gent, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel”.
També serem llum del món amb els nostres bons consells, si donem consells que no solament tinguin prudència i saviesa humanes, sinó que, també, tinguin aquella saviesa evangèlica que només s’aprèn de l’Evangeli de Jesús.
I, finalment, també serem llum del món amb els nostres bons ensenyaments, quan des de la nostra posició de pares, de mestres, de responsables de comunitat, ens esforcem per transmetre els valors de l’evangeli i els principis de la nostra fe. La nostra fe ens compromet a una missió: escampar la llum i la bona nova de l’Evangeli. Per tant, cada un de nosaltres ens hem de preguntar quin és el projecte que Déu té sobre mi? Què vol que sigui? Què vol que faci? Aquestes preguntes els cristians no ens l’hem pas de fer només a l’edat de decidir quin ha de ser el camí de la nostra vida. Son preguntes que ens les hem de fer tota la vida perquè constantment Déu té projectes sobre nosaltres. Estem destinats a ser llum pels demés amb la nostra vida i amb les nostres accions. I quantes vegades en lloc de fer llum el que fem és enfosquir!
Ser llum en les dificultats, ser portadors de pau i de consol als atribolats, tenir el coratge de comprometre’ns per les causes justes, intentar ser misericordiosos com ho és el nostre Pare del cel que fa sortir el sol per a bons i dolents. Saber comunicar esperança als que estan desesperats… El nostre Déu se’ns ha manifestat en la persona de Jesucrist, i ara som nosaltres, els cristians, els que hem de manifestar com és aquest Déu nostre que ens estima i ens ha estimat des de sempre.
Vigilem el que diem o el que fem, que no sigui mai per enfosquir, per desorientar, per desanimar, per fer dubtar….Sinó que sigui sempre per a animar, orientar i il·luminar.
